Cada dia és més comú que les empreses facin ús de les xarxes socials com a eina per a expandir la seva imatge, com a recurs comercial, o simplement com a medi per a mantenir-se en contacte amb els seus clients, fidelitzar-los, i conèixer la seva opinió en relació als productes de la companyia.

L’ ús de les Xarxes Socials a l’ Empresa ha anat provocant una revolució en tots els Departaments de Màrqueting, ja que s’ha convertit en un canal de comunicació més dels denominats “BTL” (Below The Line). En una futura publicació parlarem de les tècniques de màrqueting ATL (Above The Line) i de les BTL, i de com l’evolució de les noves tecnologies i les xarxes socials han modificat i regenerat totes aquestes tècniques.

La realitat és que, igual que fa uns anys era “indispensable” tenir una pàgina web a l’empresa, ja que en el pitjor dels casos era un simple aparador i en millor dels casos tota una font d’ingressos que podia acabar sent la principal de l’empresa, avui en dia aquest component d’ indispensable s’ha traslladat a les xarxes socials. Però, fins ara, les empreses escometien la tasca de tenir una pàgina web en el moment que la companyia tenir els recursos necessaris i sota el lema “per estar a internet, cal estar-hi bé”. El problema és que aquesta extrapolació ja no serveix per a les xarxes socials… Les pàgines web han sigut, i ho són moltes encara avui en dia, eines de comunicació unidireccionals. Les empreses hi difonien els seus missatges, les seves promocions, els seus productes, i l’usuari era un simple espectador que rebia el missatge. Les xarxes socials tenen un component comunicatiu bidireccional que fa que els nostres usuaris/clients interactuïn amb les nostres comunicacions, hi diguin la seva, l’aplaudeixin o la sancionin, en definitiva, que jutgin si la nostra feina és la adequada i va per bon camí. Com a eina de situació del mercat, té un potencial aclaparador, no és així?… i llavors arriba l’empresa que sota l’antic lema “per estar-hi malament, no hi estic”, no s’adonen que aquesta bidireccionalitat comunicativa provoca que, avui en dia, encara que no vulguis ser a les xarxes socials, ja hi ets. Els usuaris parlen de tu, comuniquen que han estat al teu establiment o que han consumit el teu producte, s’ inicien debats sobre quin color agrada més o quin establiment fa millors ofertes o ofereix millor servei o qualitat… I la gravetat de tot això és que si no hi som, no podem interactuar, no podem opinar, no podem assessorar, en definitiva, perdem un contacte vital amb els nostres clientes actuals o potencials i en conseqüència incrementem el risc de perdre clients o quota de mercat en front a la nostra competència que sí que ha vist les capacitats comunicatives i de fidelització de les xarxes socials.

“Per estar malament, no hi som”? És una mentida, la realitat és que ja hi som, ja parlen de nosaltres, ja afecta a la nostra reputació. No és una tria, és una necessitat ineludible si volem que la comunitat que formen els nostres clients i consumidors no es redueixi, si no que creixi i es fidelitzin cada dia més amb els nostres productes i serveis.