Mes: febrer de 2012

Ja fa força temps que el contingut va deixar de ser un esforç independent a la web, almenys en termes generals. El fet que els cercadors necessitin “enganxalls” per rescatar el contingut publicat i portar al cim de les cerques ha fet de la producció de contingut una revolució, i això té com gairebé tot fenomen nou, els seus pros i contres. D’entre els pros que ha tingut aquesta explosió de la importància del text escrit en la web trobem la valorització de la figura del redactor de continguts i la professionalització d’aquest. D’ entre els contres, ens trobem amb una manifestació present en gairebé tot acte humà, la degradació, la recerca del camí fàcil, la mediocritat. Això últim no exclusiu de la professió blogger, sinó de qualsevol professió existent que sempre té els seus representants en el costat fosc, però que serveixen perquè els detractors estableixin les seves crítiques en base a la seva existència i es renovin les regles implícites i explícites de convivència i de les relacions. És genial que s’estigui presentant un postgrau en periodisme digital en una Universitat de Barcelona i amb el patrocini de Google, és genial l’incommensurable treball que els bloggers han fet a la web 2.0. Per als detractors, l’ordre i la professionalització necessàries estan arribant a bastant velocitat, velocitat que per norma general regeix tots els canvis dins del màrqueting digital. I així com...